El Mediterrani, o la mar Mediterrània, és aquesta gran plaça on ens hem batut culturalment homes i dones durant uns quants segles.
 O amb armament, que de tot hi ha hagut i Deu n’hi do.
 De tot això, n’ha quedat el que realment som.
 Persones.
 No “gent”, com tant ens recorden els polítics quan volen fer-nos creure que ells ens diran que hem de fer.
Som persones en tot l’ampli sentit de la paraula.
 I molts implicats en la gran aventura del coneixement.
 De les ciències, de les humanitats, de les arts, i del dia a dia, del menjar per tradició, de prendre el sol o d’acceptar la pluja, observar un paisatge o agafar un pinzell i parlar de tot i de nosaltres.
 Ara, en època de cultura global, veiem que una bona munió d’aspectes de la vida quotidiana son posats com a exemple de virtut Mediterrània.
 I la pregunta que ens podríem fer es si aquesta ascendència es nota en els nostres treballs.
 Hi ha una pintura mediterrània?


 MEDITERRÀNIA, Exposició d’estiu del GRUP3COLORS

 Sí que hi ha una pintura mediterrània, i la prova és aquesta exposició.
L’espectador pot ser que no ho vegi, però jo, que he tingut l'oportunitat de veure-us créixer pas a pas tinc l’orgull d'haver intervingut en petita mesura en aquesta evolució.

I dic petita mesura perquè sóc conscient que vosaltres heu fet la major part. Només he estat al vostre costat en els moments de dubte.

Recordeu el que us dic fins a fer-me pesat: un 90% d'observació per un 10% de pintar. Només he intervingut en el 10%, l'observació ha estat cosa vostra.

Ara que podeu volar sols, ja no em sento amb capacitat d’intervenir.
 I permeteu-me una anècdota que pot il.lustrar el que pretenc dir.
Estàvem amb Lluís Raluy sota la carpa del circ veient els assajos d’un llançador de ganivets i jo li vaig dir: Lluís, vols dir que aquesta actuació no mereix una presentació més important, el numero és molt difícil!                                                                
I em va contestar: És molt difícil trobar el to just per explicar una cosa a un artista, a un aprenent pots aconsellar-lo però a l’artista mai, només el pots aplaudir. Poquíssim, poquet, molt o fervorosament. Ell ja ho entendrà.
Ara estic veient que ja no us puc aconsellar, només aplaudir-vos.(*)

Ramon Pujolboira



(*) fervorosament